li deien pare
Le llamaban padre porque ellos eran niños y no sabían que les violaba. Creían que aquel era el precio por tener una familia. Una conversación en Facebook disparó la alarma. Un hombre, David Donet, se ofrecía a hacerle a un menor fotos eróticas o insinuantes. …
Carles Porta, autor de la sèrie Crims, torna al relat criminal amb el «cas de Castelldans».
Li deien pare perquè eren nens i no sabien que els violava. Es pensaven que allò era el preu per tenir una família. Un dia, una conversa a Facebook va disparar l?alarma. David Donet oferia a un menor de fer-li fotos «eròtiques o insinuants». Un agent dels Mossos d?Esquadra va investigar-ho, va estirar el fil i va anar a parar al poble de Castelldans, on vivien Donet i els adolescents que tenia en règim d?acollida. L?escorcoll policial va fer sortir a la llum dotzenes de cintes filmades pel pederasta al llarg de més de disset anys. La premsa no va tardar a parlar de la «casa dels horrors».
Després d’una tasca de documentació excepcional i de posar-se a la pell dels protagonistes de la història, Carles Porta ha construït un text trepidant que fa posar els pèls de punta, no pas pels detalls escabrosos (que no n’hi ha), sinó perquè posa al descobert la manera en què l’horror pot fer-se real entre nosaltres.
- Peso: 132 gr
- Grueso: 19 cm
- Ancho: 12.5 cm
- Alto: 19 cm
- Fecha de lanzamiento: 30/03/2022
- Plaza de edición: BARCELONA
- Año de edición: 2022
- ISBN: 9788418572920
- Encuadernación: Tapa blanda
- Idioma: CATALÁN
- Editorial: LABUTXACA
- Nº de páginas: 192
de Carles Porta
Premio Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic 2015
El llibre de Carles Porta és el fi del i esborronador relat del que la premsa va batejar com el cas Castelldans, per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia lautèntica casa dels horrors. Un centre dacollida de nens orfes, un pare, David Bonet, que abusa dells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapa tot. Aquest llibre explica els mateixos fets des de quatre punts de vista diferents: el del policia que ho va investigar, el del nen que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidenta de la fundació que enviava nens al centre dacollida. No hi ha morbositat, ni judicis, ni justificacions; només els fets sense reserves. Cadascun dels protagonistes parla en primera persona, i la suma configura un relat, autèntic thriller psicològic, que, de tan real, sembla una novel·la.
