els conflictes identitaris
Després d’haver estudiat el ressorgiment dels conflictes identitaris en els antics països comunistes, l’autor assaja de mostrar la universalitat d’aquests conflictes, presents sota formes diferents en la totalitat del planeta. La darrera part de l’obra es dedica a sintetitzar les problemàtiques de l’identitari i la seua possible evolució.
- Fecha de lanzamiento: 01/01/1997
- Traductor: VÍCTOR GÓMEZ LABRADO, LLÚ CASANOVA
- Plaza de edición: VALÈNCIA
- Año de edición: 1997
- ISBN: 9788437033259
- Encuadernación: Tapa blanda
- Idioma: CATALÁN
- Editorial: UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS
- Nº de páginas: 184
Successor de l’enfrontament planetari entre l’Est i l’Oest, el nou desordre mundial s’imposa amb una abundància de conflictes que es desenvolupen en nom de la nació, de l’ètnia o de la religió. Entre totes aquestes qüestions, s’hi pot destriar una mena de conflictes particularment violents perquè tenen una particular estructura intel·lectual i emocional: els conflictes identitaris. Segons François Thual, aquests conflictes són, a hores d’ara, una font de desorganització massiva de les relacions internacionals. Tots els conflictes en què s’enfronten nacions, ètnies o grups religiosos no són, tanmateix, conflictes identitaris. Hi ha conflicte identitari només quan un grup es persuadeix amb raó o sense que es troba amenaçat de desaparició, bé físicament bé políticament. Thual, a “Els conflictes identitaris”, assaja de mostrar la universalitat d’aquests conflictes, present sota formes diferents, a la totalitat del planeta: des del seu ressorgiment als països excomunistes (als Balcans, a l’Àsia Central, als països bàltics, etc.) fins a la seua presència constant en altres indrets com ara als països sota l’ègida de l’Islam, a l’Àsia oriental, a l’Amèrica Llatina, a Europa i a Àfrica. En l’última part del llibre, Thual sintetitza les problemàtiques de l’identitari i la seua possible evolució. L’espectre d’una retribalització del planeta, amb el risc de “tornada a l’estat salvatge” de la societat internacional, és la conclusió que no cal descartar d’aquest retorn de l’identitari d’avui dia.
