periodistes contra politics
áA Periodistes contra polítics s’examinen les difícils relacions que mantenen periodisme i política. L’obra, que adopta la perspectiva de la teoria del conflicte, s’il·lustra amb alguns episodis de la política catalana del període 2003-2006 (anàlisi de com va imposar-se la paraula tripartit per designar el nou govern de la Generalitat, l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA, la polemica del 3 per cent i l’escàndol causat per les imatges de Maragall i Carod-Rovira jugant amb una corona d’espines).áMarçal Sintes tanca Periodistes contra polítics amb unes conclusions crítiques amb el periodisme i amb la manera com duu a terme les funcions que la democràcia li assigna. En aquesta darrera part, en que s’al·ludeix al possible lligam entre la baixa valoració que reben el periodisme i la política per part de la ciutadania, hi podem llegir: «Existeix una dislocació […] entre allo que s’espera del periodisme i els media i allo que realment fan aquests media, una dislocació que te el seu origen en la manifesta obsolescencia d’un mapa sobre el que són i el que han de fer els mitjans».á
- Peso: 430 gr
- Grueso: 21.5 cm
- Ancho: 14 cm
- Alto: 21.5 cm
- Fecha de lanzamiento: 02/06/2011
- Plaza de edición: BARCELONA
- Año de edición: 2011
- ISBN: 9788466414128
- Encuadernación: Tapa blanda
- Idioma: CATALÁN
- Editorial: COLUMNA EDICIONS
- Nº de páginas: 280
A Periodistes contra polítics s’examinen les difícils relacions que mantenen periodisme i política. L’obra, que adopta la perspectiva de la teoria del conflicte, s’il·lustra amb alguns episodis de la política catalana del període 2003-2006 (anàlisi de com va imposar-se la paraula tripartit per designar el nou govern de la Generalitat, l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA, la polèmica del 3 per cent i l’escàndol causat per les imatges de Maragall i Carod-Rovira jugant amb una corona d’espines). Marçal Sintes tanca Periodistes contra polítics amb unes conclusions crítiques amb el periodisme i amb la manera com duu a terme les funcions que la democràcia li assigna. En aquesta darrera part, en què s’al·ludeix al possible lligam entre la baixa valoració que reben el periodisme i la política per part de la ciutadania, hi podem llegir: «Existeix una dislocació […] entre allò que s’espera del periodisme i els mèdia i allò que realment fan aquests mèdia, una dislocació que té el seu origen en la manifesta obsolescència d’un mapa sobre el que són i el que han de fer els mitjans».
